Dinatek

Facebook LinkedIn Novetats

Rehabilitació de la paràlisi facial

Roberta Ghedina

¿Què és la paràlisi facial?

La paràlisi facial és la dificultat o impossibilitat de moviment dels músculs de la meitat de la cara per lesió a nivell central (cervell) o perifèric (nervi VII cranial).
La paràlisi facial central és causada per una lesió cerebral i respecta la part superior de la cara de manera que el pacient conserva la capacitat d’arrugar el front, tancar l’ull i arrufar la cella, encara que no pugui moure la boca.
La paràlisi facial perifèrica es refereix sempre a la lesió del nervi perifèric, però depenen del nivell de la lesió genera dèficits diferents:
Quan la lesió es troba a nivell del nucli del nervi facial, la paràlisi afecta tota la meitat de la cara i s’acompanya també de la paràlisi d’un múscul de l’ull (afectació VI par cranial que innerva el múscul recte extern).
Quan la lesió està situada en algun punt del trajecte del nervi facial es paralitza tota l’hemicara i també pot haver-hi pèrdua del gust en els 2/3 anteriors de la llengua i més sensibilitat al so al mateix costat de la paràlisi.

¿Quan està indicada la rehabilitació de la paràlisi facial i per a què serveix?

Està indicada des de l’inici de l’aparició de la paràlisi. El tractament rehabilitador ha de ser precoç i va dirigit a:

– Guiar la reinnervació de la musculatura facial
– Mantenir els teixits elàstics en espera de la reinnervació
– Mantenir o reconstruir la representació cortical de la cara i la part interna de la boca
– Reeducar al pacient en les funcions de la musculatura facial: alimentació, expressió facial i la parla
– Donar consells útils per prevenir alteracions a l’ull, sentit, nas i boca (vegeu tríptic en pdf)
– Prevenir o tractar el dolor
– Cuidar l’aspecte emocional i social derivat de la lesió

¿Com es rehabilita?

En tot el procés rehabilitador és important l’estímul extern donat pel professional com la participació cognitiva del pacient. Per aquesta raó els exercicis per la recuperació de la musculatura facial es realitzen, la majoria, fen conscient al pacient de la percepció de la seva cara. El mirall s’utilitza com una ajuda a la percepció corporal per la graduació de la contracció muscular.
Els exercicis respecten els temps d’aprenentatge del sistema nerviós afectat per la lesió, de manera que són progressius i constants, eviten l’esforç muscular tant de la part afectada com de la cara contralateral.
Les tècniques de fisioteràpia i logopèdia es combinen amb la teràpia neural per a un millor resultat.

Consell per la cura d’ulls, nas i boca

La manca de moviment parcial o total de la musculatura de la cara generen en el pacient uns problemes secundaris que requereixen especial atención.

ULL: la dificultat en tancar l’ull per la paràlisi del múscul orbicular en la seva part palpebral fa impossible o dificulta el tancament de l’ull i el parpelleig. Per aquest motiu l’ull ha de ser protegit durant la nit amb un pegat ocular per evitar lesions corneals. Durant el dia s’aconsella portar ulleres fosques i aplicar llàgrimes artificials per evitar la sequedat de l’ull. Si és necessari, s’aplica una tireta a la parpella inferior.
Per evitar el signe de Bell (elevació de l’ull quan es tanca) es recomana fixar un objecte posat a sota i al davant mentre es tanquen suaument els ulls (al principi s’acompanya el tancament de l’ull afectat amb el dit).

NAS: les foses nasals poden ressecar-se, per això es recomana sèrum fisiològic o aigua de mar.

BOCA: La boca queda asimètrica i comporta problemes funcionals i estètics importants. La incapacitat de tancar-la pot provocar baveig, pèrdua de líquids i aliments sòlids durant la ingesta, lleus defectes de pronunciació i problemes emocionals i socials derivats de la incomoditat en compartir els menjars públicament o simplement relacionats amb l’aspecte estètic que afecta una part del cos tan íntimament relacionada amb la nostra identitat.
La masticació pot resultar problemàtica perquè el pacient no troba l’aliment dins de la seva boca, la llengua no remou com abans i l’espai intrabucal es percep diferent.

En general per a tota la cara, el coll i el cap s’aconsella protegir aquestes parts del fred i dels canvis bruscos de temperatura.

Descarregar el tríptic amb informació per al pacient.
Diptico Paràlisis Facial