Dinatek

Facebook LinkedIn Novetats
Rehabilitació Neurològica (Mètode Perfetti)

Rehabilitació Neurològica (Mètode Perfetti)

Judith Soler Moliner

L’exercici terapèutic cognoscitiu, més conegut com mètode Perfetti, neix a Itàlia a principis dels anys 70 a càrrec del neuròleg Carlo Perfetti i els seus col.laboradors.

Aquest tipus de neurorehabilitació ha anat evolucionant fins als nostres dies paral.lelament a la interpretació i aplicació dels estudis que aporten les diferents neurociències.

El mètode Perfetti, que ofereix un tractament personalitzat i específic per a cada pacient amb l’objectiu de recuperar el moviment perdut o alterat per la lesió, no considera el moviment com una simple contracció muscular sino com el resultat d’una activació molt més complexe que neix en el cervell. Per tant el tractament no consisteix en una simple tonificació muscular sino que te en compte com s’organitza el moviment a nivell cerebral. Per recuperar el moviment és necessari activar els processos cognoscitius que s’encarreguen d’aquesta organització.

Anomenen processos cognoscitius a tots aquells processos que condueixen l’home al coneixement, que li permet relacionar-se amb el medi, recollir informació, analitzar-la, seleccionar-la, utilitzar-la per accions futures. Aquests processos són la percepció, l’atenció, la memòria, el llenguatge, la imatge motora i el raonament.

Com la resta de disciplines basades en la cognició, parlem de coneixement com aquella activitat que condueix a donar sentit al món, a relacionar-nos amb ell. Parlem de coneixement com un fenòmen biològic que des de fa anys és objecte d’estudi de les diferents neurociències.

Els principis bàsics de la teoria neurocognoscitiva que estan presents en cada un dels exercicis proposats són els següents:

  • El cos es considerat  com una superfície receptora d’informacions.
  • La recuperació es considera una modalitat d’aprenentatge que es realitza en situació patològica.
  • El moviment és un medi per conèixer el món que ens rodeja.

El subjecte amb una lesió  “motora” por ser interpretat com un “sistema” que, després de la lesió, ha reduït les seves possibilitats d’organitzar-se  respecte a les diverses modalitats d’interacció amb el món.

Per aprendre de nou a moure’s correctament, es treballen diferents sensibilitats del cos (tacte, moviment de les articulacions, pressions, pes,…) per aconseguir-ho, el pacient ha de prestar atenció a les informacions dels cos (somestesis) sense utilitzar la vista durant els exercicis, ja que són aquestes informacions somestèsiques les que utilitza el nostre Sistema Nerviós Central per reorganitzar el moviment de manera fina, precisa i concreta.

Per ampliar informació: www.rehabilitacióneurocognitiva.es

IMATGE MOTORA   

La imatge motora és una part important del mètode Perfetti. Nosaltres utilitzem l’aplicació pràctica d’aquests estudis durant el tractament de qualsevol tipus de lesió, tant neuròlogica com traumatològica.

No és una imatge mental, que podria definir-se com la capacitat de crear representacions i al mateix temps ser conscient d’elles (per exemple, imaginar una porta), sino que la imatge motora es refereix a la percepció del cos, a les sensacions que provenen del cos.

Podríem dir que la imatge motora és la capacitat de representar-se mentalment una acció sense executar-la, consisteix en notar-se protagonista de l’acció encara que no s’estigui realitzant. Es tractaria d’imaginar que realitzem un moviment amb les sensacions reals que tenim al fer aquest moviment però sense que hi hagi cap contracció muscular, sense moure’ns, només imaginant-lo.

La imatge motora és tant un element a recuperar com un instrument que utilitzarem per la recuperació.

Quan nosaltres imaginem el moviment amb les sensacions reals que acompanyen a aquest moviment, a nivell de còrtex cerebral s’activen les mateixes àrees, el mateix circuit responsable de moure’ns així. Es a dir, trobarem en el nostre cervell la manera correcta de fer aquest moviment. Es fàcil pensar que si no soc capaç d’imaginar-me que em moc d’una determinada manera, com podré mourem així? Aquesta incapacitat per imaginar no la trobem només en pacients neurològics, sino també després de lesions o intervencions quirúrgiques de l’aparell locomotor.

Per tant, com a conclusió, treballarem la imatge motora per recuperar la funció.